George Lakoff

George Lakoff

Professor George Lakoff
Biografia
Naixement	24 maig 1941 (83 anys) Bayonne (Nova Jersey)
Dades personals
Residència	Berkeley, Estats Units
Nacionalitat	Estats Units
Formació	Institut de Tecnologia de Massachusetts - Graduat en Ciències (–1962) Universitat d'Indiana - Philosophiæ doctor (–1966)
Es coneix per	Teoria de la metàfora conceptual Cognició corporeïtzada Marcs mentals
Activitat
Camp de treball	Lingüística cognitiva
Ocupació	Lingüística cognitiva Ciència cognitiva
Organització	Universitat de Califòrnia a Berkeley
Obra
Estudiant doctoral	Jean-Pierre Koenig (en) , Oana A. David (en) , Elisabeth Wehling, Ellen Kirsten Dodge (en) , Benjamin Koppel Bergen (en) , Nancy Yarnall Urban (en) , Pamela Sue Morgan (en) , Joseph Edward Grady (en) i Lionel Hock Ann Wee (en)
Família
Cònjuge	Robin Lakoff
Premis  company de la Societat de Ciència Cognitiva
Lloc web	georgelakoff.wordpress.com

George P. Lakoff (/ˈleɪkɒf/, Bayonne, 24 de maig del 1941) és un lingüista i científic cognitiu estatunidenc.^[1] És titular de la càtedra de Ciència cognitiva i lingüística Richard i Rhoda Goldman de la Universitat de Califòrnia a Berkeley. És professor d'aquesta universitat des del 1972. Anteriorment, ho havia estat de les universitats Harvard i de Michigan.^[2]

Es va graduar en matemàtiques i literatura al Massachusetts Institute of Technology l'any 1962 i es va doctorar en lingüística a la Universitat d'Indiana l'any 1966.

Lakoff és conegut sobretot per la teoria de la metàfora conceptual i, més recentment, per la seva aplicació a l'anàlisi política en termes de marcs mentals (en anglès, frames). Altres treballs seus menys populars però de transcendència científica són els estudis sobre la categorització a partir de l'anàlisi de la teoria de prototips d'Eleanor Rosch i la teoria de la cognició corporeïtzada (en anglès, embodied cognition).

Actualment fa recerca en els següents camps:^[3]

• La naturalesa dels sistemes conceptuals humans, especialment els sistemes metafòrics de conceptes com el temps, els esdeveniments, les emocions, la moral, el jo, la política, etc.
• El desenvolupament de la ciència social cognitiva, la qual aplica idees de la semàntica cognitiva a les ciències socials. Inclou aplicacions pràctiques de la lingüística cognitiva per ajudar el reemmarcat de qüestions socials o polítiques.
• Les implicacions de la ciència cognitiva per a la filosofia (en col·laboració amb Mark Johnson, catedràtic de filosofia a la Universitat d'Oregon).
• L'estructura cognitiva, especialment l'estructura metafòrica, de les matemàtiques (en col·laboració amb Rafael Núñez, del departament de Ciència cognitiva de la Universitat de Califòrnia San Diego.
• Els fonaments neurals dels sistemes conceptuals i el llenguatge (en col·laboració amb Jerome Feldman, de l'International Computer Science Institute). El desenvolupament d'aquesta teoria inclou el d'una teoria neural de la gramàtica (gramàtica de construccions corporeïtzades, en anglès embodied construction grammar), que té l'objectiu de caracteritzar les gramàtiques amb una notació apta tant per a models connexionistes com per al processament del llenguatge natural.